Els Països Catalans des del Principat

Quin ha de ser el suport del Principat als Països Catalans -que encara fan por- sense que se l’acusi de voler dominar o assimilar? Les acusacions són massa fàcils. És prudència o respecte democràtic? Cada territori haurà de mostrar amb claredat democràtica i social irrenunciables la seva voluntat d’existir.

El que sí que no podem fer és girar l’esquena ni ignorar tot el nostre país; hem de sentir-nos-hi reconeguts. Per això, jo sempre he valorat especialment la tasca de VilaWeb a l’hora de donar visibilitat, prestigi i projecció a aquesta realitat cultural i nacional, d’assumir-ho des de sempre -i naturalment sense complexos malgrat les inèrcies mentals de tants professionals- com una unitat informativa, periodística.

Quan són tan ferotges i organitzats -planificats- els atacs a la llengua, la cultura i la societat, el suport del Principat ha de ser més actiu i explícit.

Els Països Catalans són una realitat històrica inqüestionable. Cal veure només si el dany és reversible. La FAES i els seus predecessors, des de la por del fracàs històric i polític del seu imperialisme castellanista i el seu espoli improductiu, han estat molt eficaços (no els han faltat doblers i armes per fer-ho).

Feu un comentari

No en fem cabal

Cal fer ús de la força contra el N9N?

Avui fan córrer una enquesta digital  que ha engiponat un mitjà espanyol per als seus lectors.

Enquesta ús de la força contra la consulta 9N

Vénen ganes de votar que sí, sí.

Vénen ganes de votar que no per aquissar-los més cap a la seva pèssima estratègia i sobretot perquè, per molt que en tot ja fa temps -i cada dia més- que ja fan massa tard, irreversiblement massa tard, seria insultant que ara volguessin fer-se passar per demòcrates, paternalistes i perdonavides.

Finalment et quedes amb la conclusió final: no fer-ne cabal (només 24.000 vots -i quants de catalans plens de bona fe i ingenuïtat que miren de revertir els resultats).

Si mirem les seves xifres d’audiència i compres efectives (convindria descomptar-ne els exemplars gratuïts subvencionats per trens, autobusos, avions i sales d’espera), se’n corrobora cada vegada més la seva marginalitat.

Tot i que tinc per pauta general no clicar ni compartir cap enllaç de mitjans d’AEDE, en aquest cas ho he fet per comprovar-hi el nombre de vots (i ara ni hi poso l’enllaç enlloc).

El millor és ignorar-los, com ara en què ja no m’entretinc a escoltar els esgarips dels seus governants sobre els afers de la nostra sobirania. Només depèn de nosaltres, l’empara del dret internacional i el concert de les nacions (en francès, Le Concert des Nations, us sona?).

I tu pots ajudar-hi! Col·labora en la Marató 9N perquè tothom pugui participar i afegir la seva veu.

Marató 9N. La gigatrucada.

La gigatrucada de la Marató 9N

Feu un comentari

Ciutat i civilització – Glass

Un exercici educatiu:

què és ciutat? què és civilització?

Què pensem durant aquests cinc minuts?

Barcelona abandonada

 

N O P E O P L E * BARCELONA from myLapse on Vimeo.

Després, podríem deixar escolar una estona mentre atenem Koyaanisqatsi amb la música de Philip Glass, l’estona que cadascú bonament pugui perquè cal admetre que és una creació històrica ja prou superada o repetida, d’un cert narcisisme fotogràfic, i requereix una certa disposició. Tanmateix, és una palanca d’estudi, reflexió i debat.

Koyaanisqatsi – Kizökkent világ from Merényi Zoltán.

Feu un comentari

Al·leluia

Noli amplius plorare, gaude, laetare. Dicamus ergo, gaudentes, laetantes, psallentes, amantes, dicamus: alleluia. O dies serena, O lux fortunata, O dies amena, O dies beata, cantemus, psallamus, amemus, canamus, alleluia.

Weep no more, but rejoice and be glad. Let us therefore say, jubilant, joyful, singing, loving, let us say: alleluia. O bright day, O fortunate dawn, O sweet day, O blessed day, let us sing songs and psalms, let us love, let us sing: alleluia. Source.

De Maria Magdalene stabat, motet de Chiara Margarita Cozzolani, del segle XVII.

Feu un comentari

Pastís de llimona

Em demanen la recepta del pastís de llimona que vàrem fer ahir i aprofito per compartir-la. Una recepta adequada per fer amb nens; ens hem basat en la recepta del llibre Els 30 millors pastissos de l’àvia, de Georgina Regàs amb il·lustracions de Joan Selva, d’Arín. Deu estar descatalogat perquè no en trobo l’enllaç. Igualment, és una recepta estàndard que es pot trobar arreu.

Ingredients

200 g de galetes
100 g de mantega
el suc de 3 llimones
3 ous
un pot petit de llet condensada (370 g)

Preparació

1. Es trossegen les galetes amb l’aparell de remenar i es barregen amb la mantega prèviament fosa. Si no voleu arrebossar la paret de galeta, recomano no fer-ho en un bol… Recomano trencar les galetes a bocins i després afegir-hi la mantega.
2. Amb aquesta pasta, es cobreixen el fons i les parets d’un motlle desmuntable.
3. En un recipient a part, es barregen amb l’aparell de remenar, 3 ous amb la llet condensada i el suc de 3 llimones fins que quedi una crema ben lligada.
4. Es tira la pasta al motlle.
5. Un cop escalfat el forn a uns 190ºC, s’hi fica el motlle amb la pasta i es deixa coure 40 minuts.
6. Finalment, i vigilant que no es cremi, es deixa enrossir dos minuts amb el grill del forn.

No vaig arribar a temps per fer-ne fotos. N’haurem de fer un altre. De moment, per fer-vos glatir, només cal que googlegeu un poc.

Variacions

Es podria fer la crema només amb els rovells d’ou i cobrir aleshores la tarta amb una merenga feta a partir de les clares d’ou (i afegint-hi un xic de sucre), tal com expliquen a l’entrada de la Viquipèdia.

Feu un comentari

Collige, virgo, rosas

Per què http://en.wikipedia.org/wiki/File:Waterhouse-gather_ye_rosebuds-1909.jpg i http://en.wikipedia.org/wiki/File:GatherYeRosebuds1909Waterhouse.jpg són diferents?

Gather ye rosebuds while ye mayWaterhouse 1909 - 2

Quin és l’autèntic?

To the Virgins, to Make Much of Time

de Robert Herrick

Gather ye rosebuds while ye may,

Old Time is still a-flying:

And this same flower that smiles to-day

To-morrow will be dying.

The glorious lamp of heaven, the sun,

The higher he’s a-getting,

The sooner will his race be run,

And nearer he’s to setting.

That age is best which is the first,

When youth and blood are warmer;

But being spent, the worse, and worst

Times still succeed the former.

Then be not coy, but use your time,

And while ye may, go marry:

For having lost but once your prime,

You may for ever tarry.

Feu un comentari

Bunyols de l’Empordà

Avui he fet bunyols de l’Empordà seguint la recepta de Can Jubany de Calldetenes. Són els primers que faig amb llevat per deixar pujar la massa. Altres vegades ho havia fet amb pasta choux.

Bunyols de l'Empordà

La propera vegada intentaré fer la massa menys humida, amb el llevat més espès, com quan faig pa, perquè la massa sigui més manipulable i li pugui donar la forma de rosquilla que recomanen a la recepta. He reduït les quantitats a la meitat i la propera vegada ho reduiré a una tercera part com a molt. Surten bunyols per a una setmana (o per a dues famílies nombroses!).

Durant el pastat, m’he oblidat d’afegir l’anís. Com que ja el tenia a punt, l’he hagut de fer anar gola avall.

Comments (1)

Sourdough bread

I just tasted now my second ever sourdough bread. Excellent! I am proud of myself. It’s so easy and handy I think that from now on I will only use active dried yeast in emergency situations or learning.

I experimented also with garlic, I haven’t reached the core of the loaf, though, and I can’t tell the taste. Next time I’ll try a mix of garlic and butter or even garlic-and-oil sauce (allioli).

I have a doubt. I am feeding my sourdough with organic whole wheat flour, organic sugar and lukewarm water, as instructed by the women who gave the sourdough to me. However, I see in recipes and the Wikipedia no mention to sugar. Do you feed any?

I keep the sourdough in the fridge and feed it at least once a week.

Feu un comentari

Wikipèdies

Com en tants articles de Màrius Serra, recomano el seu “Runrún” d’avui a La Vanguardia (¿Wikipedia o Whiskipedia?) sobre els entorns wiki. Permet refermar la importància de la mirada crítica davant de qualsevol informació, tot i que no em sembla massa rigorós fer servir exemples de WikiLingua per parlar d’una Wikipedia que no hi té res a veure.

Potser un futur article es podria centrar en comparar el rigor de la Wikipedia amb el de la Viquipèdia i veure en quina posició queda el nostre país o la nostra cultura (i naturalment reconèixer que a la Viquipèdia li queda un camí llarg -en el qual jo personalment només he pogut col·laborar-hi testimonialment).

Només calia mirar http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Comas_i_Sol%C3%A0 (i de passada l’historial) per veure que el tractament de la Viquipèdia i WikiLingua són totalment diferents.

Si els mestres saben ensenyar els seus alumnes a fer servir la Wikipedia (bé, primer cal que la sàpiguen fer servir), cal suposar que de les primeres coses que els ensenyaran és a contrastar “prou” sistemàticament entre diverses versions lingüístiques, a comprovar l’historial i les discussions de l’article per valorar el grau de participació i conflictivitat, referències i recursos addicionals proposats, etc.

Abans de la digitalització col·lectiva de la informació, quan es consultava qualsevol enciclopèdia, habitualment acabàvem dient “No hi surt”. O t’hi sortien unes poques línies que no ajudaven gaire, sense citar fonts, ni referències ni recursos on ampliar la recerca.

El mateix article sobre Josep Comas i Solà a la Viquipèdia em permet conèixer a la Col·lecció completa dels articles de Josep Coma i Solà, conservats a Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona.

Em permet anar a la versió anglesa; és molt restringida, sí. La Britannica ni tan sols en recull el nom.

El paper tot ho aguanta, es deia abans; afortunadament, el bit encara més (certament també amb totes les injustícies i abusos que permet).

Sovint em pregunto si les enciclopèdies tradicionals passarien els criteris de qualitat que la Wikipedia marca (Llibre d’estil -més complet en anglès: Manual of Style) pel que fa a rigor en la redacció, ús de fonts i referències, etc.

WikiLingua no és un wiki en la mesura que no permet l’edició dels continguts pels usuaris. *Dedueixo* (per la comparació ràpida que faig entre http://www.wikilingua.net/ca/articles/j/o/s/Jos%C3%A9_Comas_y_Sol%C3%A1_5529.html i http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Comas_y_Sol%C3%A1) que no és més que la traducció automàtica de la Wikipedia en castellà. Com es pot fer servir aquest exemple per parlar de la manca de rigor en entorns wiki?

Em pregunto si Wikilingua no és un simple mecanisme semiautomatitzat per a recollir publicitat de Google (cosa que no fa la versió original, tot i que no és pas contrari a la llicència de documentació lliure de GNU -contràriament al que diu WikiLingua, no existeix cap “Llicència Wikipedia”: http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Drets_d%27autor).

Posats a demanar, també m’agradaria que els mitjans tradicionals mantinguessin aquesta transparència i rigor pel que fa a les fonts documentals, les referències, les citacions, etc. amb els enllaços corresponents. Hi guanyaríem molt.

Feu un comentari

Alletament

Ja fa una bona estona que, després de llegir aquesta notícia de La Vanguardia (Una eurodiputada danesa da el pecho tres meses a su hijo en el Parlamento), hi he enviat un comentari. Com que m’estranya que no el publiquin, ho faig aquí:

Realment alletar al Parlament Europeu és un problema que cal resoldre? Cal alegrar-se’n per la decisió d’aquesta eurodiputada responsable. Tot plegat denota una visió retrògrada ben lamentable avui dia. Facilitar que els progenitors es puguin dedicar a la criança és fantàstic. Ara bé, cal no barrejar-hi els escarafalls per l’alletament públic: “Ante la mirada incrédula de algunos de sus compañeros de trabajo, […] empieza a amamantar a su hija […]. Algunos de sus colegas se miran incómodos.”

Abans de publicar l’apunt, comprovo una vegada més si surt el comentari, i en veig un de posterior, a les 7:32, que em reafirma el meu criteri:

lolaila | 27/03/2009, 07:32 |  |

A parte de que no es el mejor entorno para un bebé y que no me parece un acto de gusto exquisito, por muy natural que sea, (las necesidades fisiologícas son actos naturales y no por eso los hago delante de todo el mundo), no veo la importancia de la noticia! ¿Es para demostrar que hemos perdido el pudor?

Hi ha qui expressa més clarament el que jo penso:

el xoni | 27/03/2009, 07:45 |  |

Ai amics de LV, que se us veuen les vergonyes! Quin coi de notícia és aquesta?! A mi em sembla que una dona té tot el dret de donar el pit on li roti. Què us fa pensar que la “pobreta” ho va fer pel sou? anda queee!!!

Bé, amb això ja deixo de seguir la notícia, més tranquil…

Feu un comentari

Older Posts »