Quin és l’autèntic?

To the Virgins, to Make Much of Time

de Robert Herrick

Gather ye rosebuds while ye may,

Old Time is still a-flying:

And this same flower that smiles to-day

To-morrow will be dying.

The glorious lamp of heaven, the sun,

The higher he’s a-getting,

The sooner will his race be run,

And nearer he’s to setting.

That age is best which is the first,

When youth and blood are warmer;

But being spent, the worse, and worst

Times still succeed the former.

Then be not coy, but use your time,

And while ye may, go marry:

For having lost but once your prime,

You may for ever tarry.

La propera vegada intentaré fer la massa menys humida, amb el llevat més espès, com quan faig pa, perquè la massa sigui més manipulable i li pugui donar la forma de rosquilla que recomanen a la recepta. He reduït les quantitats a la meitat i la propera vegada ho reduiré a una tercera part com a molt. Surten bunyols per a una setmana (o per a dues famílies nombroses!).

Durant el pastat, m’he oblidat d’afegir l’anís. Com que ja el tenia a punt, l’he hagut de fer anar gola avall.

I experimented also with garlic, I haven’t reached the core of the loaf, though, and I can’t tell the taste. Next time I’ll try a mix of garlic and butter or even garlic-and-oil sauce (allioli).

I have a doubt. I am feeding my sourdough with organic whole wheat flour, organic sugar and lukewarm water, as instructed by the women who gave the sourdough to me. However, I see in recipes and the Wikipedia no mention to sugar. Do you feed any?

I keep the sourdough in the fridge and feed it at least once a week.

Potser un futur article es podria centrar en comparar el rigor de la Wikipedia amb el de la Viquipèdia i veure en quina posició queda el nostre país o la nostra cultura (i naturalment reconèixer que a la Viquipèdia li queda un camí llarg -en el qual jo personalment només he pogut col·laborar-hi testimonialment).

Només calia mirar http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Comas_i_Sol%C3%A0 (i de passada l’historial) per veure que el tractament de la Viquipèdia i WikiLingua són totalment diferents.

Si els mestres saben ensenyar els seus alumnes a fer servir la Wikipedia (bé, primer cal que la sàpiguen fer servir), cal suposar que de les primeres coses que els ensenyaran és a contrastar “prou” sistemàticament entre diverses versions lingüístiques, a comprovar l’historial i les discussions de l’article per valorar el grau de participació i conflictivitat, referències i recursos addicionals proposats, etc.

Abans de la digitalització col·lectiva de la informació, quan es consultava qualsevol enciclopèdia, habitualment acabàvem dient “No hi surt”. O t’hi sortien unes poques línies que no ajudaven gaire, sense citar fonts, ni referències ni recursos on ampliar la recerca.

El mateix article sobre Josep Comas i Solà a la Viquipèdia em permet conèixer a la Col·lecció completa dels articles de Josep Coma i Solà, conservats a Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona.

Em permet anar a la versió anglesa; és molt restringida, sí. La Britannica ni tan sols en recull el nom.

El paper tot ho aguanta, es deia abans; afortunadament, el bit encara més (certament també amb totes les injustícies i abusos que permet).

Sovint em pregunto si les enciclopèdies tradicionals passarien els criteris de qualitat que la Wikipedia marca (Llibre d’estil -més complet en anglès: Manual of Style) pel que fa a rigor en la redacció, ús de fonts i referències, etc.

WikiLingua no és un wiki en la mesura que no permet l’edició dels continguts pels usuaris. *Dedueixo* (per la comparació ràpida que faig entre http://www.wikilingua.net/ca/articles/j/o/s/Jos%C3%A9_Comas_y_Sol%C3%A1_5529.html i http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Comas_y_Sol%C3%A1) que no és més que la traducció automàtica de la Wikipedia en castellà. Com es pot fer servir aquest exemple per parlar de la manca de rigor en entorns wiki?

Em pregunto si Wikilingua no és un simple mecanisme semiautomatitzat per a recollir publicitat de Google (cosa que no fa la versió original, tot i que no és pas contrari a la llicència de documentació lliure de GNU -contràriament al que diu WikiLingua, no existeix cap “Llicència Wikipedia”: http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Drets_d%27autor).

Posats a demanar, també m’agradaria que els mitjans tradicionals mantinguessin aquesta transparència i rigor pel que fa a les fonts documentals, les referències, les citacions, etc. amb els enllaços corresponents. Hi guanyaríem molt.

Realment alletar al Parlament Europeu és un problema que cal resoldre? Cal alegrar-se’n per la decisió d’aquesta eurodiputada responsable. Tot plegat denota una visió retrògrada ben lamentable avui dia. Facilitar que els progenitors es puguin dedicar a la criança és fantàstic. Ara bé, cal no barrejar-hi els escarafalls per l’alletament públic: “Ante la mirada incrédula de algunos de sus compañeros de trabajo, [...] empieza a amamantar a su hija [...]. Algunos de sus colegas se miran incómodos.”

Abans de publicar l’apunt, comprovo una vegada més si surt el comentari, i en veig un de posterior, a les 7:32, que em reafirma el meu criteri:

lolaila | 27/03/2009, 07:32 |  |

A parte de que no es el mejor entorno para un bebé y que no me parece un acto de gusto exquisito, por muy natural que sea, (las necesidades fisiologícas son actos naturales y no por eso los hago delante de todo el mundo), no veo la importancia de la noticia! ¿Es para demostrar que hemos perdido el pudor?

Hi ha qui expressa més clarament el que jo penso:

el xoni | 27/03/2009, 07:45 |  |

Ai amics de LV, que se us veuen les vergonyes! Quin coi de notícia és aquesta?! A mi em sembla que una dona té tot el dret de donar el pit on li roti. Què us fa pensar que la “pobreta” ho va fer pel sou? anda queee!!!

Bé, amb això ja deixo de seguir la notícia, més tranquil…

月既不解飲

影徒隨我身

暫伴月將影

行樂須及春

我歌月徘徊

我舞影零亂

醒時同交歡

醉後各分散

永結無情遊

相期邈雲漢

La traducció que en vaig fer fa una pila d’anys, del francès (traduïts del xinès per Hervé Collet i Cheng Win Fun), d’una edició de Moundarren trobada per atzar en una llibreria de París el 1989.

Sota la lluna, bevent sol

enmig de les flors, una gerra de vi

bec sol, sense company

enlairant la copa, convidant la lluna clara

amb la meva ombra, en som tres

la lluna, ailàs, no sap beure

la meva ombra, en va, no fa més que seguir

companyes d’un instant, lluna, ombra

gaudim, aprofitem la primavera

jo canto, la lluna beneita

jo ballo, l’ombra s’esgarria

encara sobris, junts ens perdem

un cop ebris, ens separem

eternament units, enllà de l’amistat

retrobaments llunyans, Riu celestial

“Muere el polifacético compositor argentino Mauricio Kagel”

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080918/53542259822.html

Ho llegeixo gairebé per atzar o intuïció curiosa perquè el nom ni tan sols em sona i espigolo molt les notícies.

Kagel, nacido en Buenos Aires en 1931, se formó prácticamente de manera autodidacta y con profesores privados debido a que en su momento no aprobó el examen de ingreso en el conservatorio, mientras cursaba las carreras de filosofía e historia de literatura.

[...] sucedió a Karlheinz Stockhausen al frente los Kölner Kurse für Neue Musik.

Una de las notas características de Kagel es la original combinación de instrumentos que exigen sus composiciones.

Una de sus obras más conocidas, estrenada en 2003, es “Torre de Babel”, trabajo coral para 18 voces y 18 idiomas distintos. También es bastante célebre su “Pasión según San Bach”.

[...]

Cerco http://www.youtube.com/results?search_query=Mauricio+Kagel&search=Search

Escolto http://www.youtube.com/watch?v=rk9c-JhCTMY

I em pregunto: Com pot ser que no haguéssim (hagués, vaja) escoltat mai un músic tan extraordinari? Vull dir que pots conèixer més o menys, fins i tot no haver-lo escoltat mai (encara no he llegit l’Ulisses de Joyce i tantes altres coses), però que ni tan sols soni el nom?

Més informació a http://en.wikipedia.org/wiki/Mauricio_Kagel

Em recorda Carles Santos i Messiaen.

Músic autodidacta de gran atreviment.

De Messiaen, avui trobo aquests  Vingt Regards – No. 6, Par lui tout a ete fait interpretats per Roger Muraro.

De Messiaen també recomano la Simfonia Turangalîla, més assequible i divertida, que vaig descobrir fa uns mesos tot cercant música per a Ones Martenot:

Cartell de Troc de paraules

Cinc poetes del Quebec al costat del poeta català Josep Maria Sala Valldaura. En català, francès, anglès i espanyol. Cada poeta llegirà en companyia de la seva traductora.

Bé, l’Elisabet em diu que no acompanyarà a tots els poetes. Al llibre sí, però a l’espectacle, els que escriuen en castellà no tindran traducció, i la que escriu en anglès, la de l’spoken word, la Katherine Kidd, tindrà subtítols, que seran seus, o sigui que potser sí que d’alguna manera l’acompanyarà.

Interludi musical amb tangos per Sandra Rehder, de qui podeu escoltar-ne alguna mostra.

A Flickr hi ha més informació i fotografies sobre Troc de paraules.

Tot parlant de l’spoken word, he recordat l’slammeur francès Abd al Malik que vaig descobrir amb aquesta versió de Les autres a Youtube. A l’entrada de la wikipedia esmenten el referent de Jacques Brel, molt present en aquest tema.

Forma part de la programació del Saló Liber.