Llegeixo aquesta notícia:
“Muere el polifacético compositor argentino Mauricio Kagel”
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080918/53542259822.html
Ho llegeixo gairebé per atzar o intuïció curiosa perquè el nom ni tan sols em sona i espigolo molt les notícies.
Kagel, nacido en Buenos Aires en 1931, se formó prácticamente de manera autodidacta y con profesores privados debido a que en su momento no aprobó el examen de ingreso en el conservatorio, mientras cursaba las carreras de filosofía e historia de literatura.
[...] sucedió a Karlheinz Stockhausen al frente los Kölner Kurse für Neue Musik.
Una de las notas características de Kagel es la original combinación de instrumentos que exigen sus composiciones.
Una de sus obras más conocidas, estrenada en 2003, es “Torre de Babel”, trabajo coral para 18 voces y 18 idiomas distintos. También es bastante célebre su “Pasión según San Bach”.
[...]
Cerco http://www.youtube.com/results?search_query=Mauricio+Kagel&search=Search
Escolto http://www.youtube.com/watch?v=rk9c-JhCTMY
I em pregunto: Com pot ser que no haguéssim (hagués, vaja) escoltat mai un músic tan extraordinari? Vull dir que pots conèixer més o menys, fins i tot no haver-lo escoltat mai (encara no he llegit l’Ulisses de Joyce i tantes altres coses), però que ni tan sols soni el nom?
Més informació a http://en.wikipedia.org/wiki/Mauricio_Kagel
Em recorda Carles Santos i Messiaen.
Músic autodidacta de gran atreviment.
De Messiaen, avui trobo aquests Vingt Regards – No. 6, Par lui tout a ete fait interpretats per Roger Muraro.
De Messiaen també recomano la Simfonia Turangalîla, més assequible i divertida, que vaig descobrir fa uns mesos tot cercant música per a Ones Martenot:
